∼ Psicoteràpia ∼
Si sents curiositat, en aquesta pàgina facilito una mica de context a la psicoteràpia, explicant conceptes per als quals em pregunten amb freqüència:
⁓ Què és la psicologia clínica.
⁓ Què és un psicòleg especialista en psicologia clínica i què és un psicòleg general sanitari.
⁓ Què és la psicoteràpia.
⁓ Quina psicoteràpia realitzo.
Què és la psicologia clínica?
La psicologia clínica és la branca de la psicologia que s’encarrega d’investigar, avaluar, diagnosticar, tractar (psicoteràpia) i prevenir en l’àmbit de la salut mental. Dins de la complexitat de l’ésser humà, comprèn totes les manifestacions de sofriment i disfuncionalitat a nivell emocional, mental, psicofisiòlogic i comportamental.
L’objectiu sempre és millorar l’equilibri i el benestar emocional de les persones quan es requereix la intervenció professional, ja que el sofriment en molts sentits és natural i forma part de la vida, no és en si mateix un trastorn mental. L’objectiu és també que la persona pugui anar recuperant un adequat funcionament en les diferents àrees de la seva vida, ja que quan el malestar o les dificultats són molt intensos això es sol veure afectat.
Què és un psicòleg especialista en psicologia clínica i què és un psicòleg general sanitari?
La legislació espanyola regula les professions sanitàries, i estableix que perquè un psicòleg sigui “sanitari”, és a dir, estigui legalment habilitat per intervenir a l’àmbit de la salut mental, no és suficient haver finalitzat la llicenciatura o el grau de psicologia. S’han regulat dos tipus de psicòlegs sanitaris; el psicòleg general sanitari i el psicòleg especialista en psicologia clínica (psicòleg clínic).
PSICÒLEG GENERAL SANITARI (PGS):
⁓ Existeix des del 2011. És el psicòleg que ha completat el màster oficial en psicologia general sanitària en alguna universitat espanyola.
⁓ Es tracta d’una figura habilitada com a sanitària, no d’una especialitat sanitària.
⁓ Pot exercir a l’àmbit privat (no a la xarxa de salut pública), segons la legislació vigent.
⁓ Duen a terme investigacions, avaluacions o intervencions psicològiques sobre qualsevol aspecte del comportament relacionat amb la salut, sempre que no requereixi d’una atenció especialitzada.
⁓ Als psicòlegs que ja exercien com a sanitaris abans de la regulació de la figura de PGS el 2011, perquè no haguessin de realitzar el màster se’ls va concedir l’habilitació sanitària.
PSICÒLEG ESPECIALISTA EN PSICOLOGIA CLÍNICA (PSICÒLEG CLÍNIC):
⁓ Existeix des del 1993. És el psicòleg que ha realitzat la formació sanitària especialitzada gestionada pel Ministeri de Sanitat. Per obtenir el títol de psicòleg clínic, el professional ha d’haver superat una prova de selecció pública (una oposició). Aquesta es coneix com a examen PIR; les sigles signifiquen “Psicòleg Intern Resident”. És com el MIR de medicina i l’EIR d’infermeria, que obren el camí a les diferents especialitats mèdiques i d’infermeria, entre d’altres. Amb la diferència que, en l’àmbit de la psicologia, només hi ha una especialitat oficialment reconeguda com a tal, la psicologia clínica. Aconseguir plaça permet realitzar un procés formatiu-laboral especialitzat de 4 anys en un hospital, en el qual es va rotant pels diferents dispositius de salut mental i s’aprèn a treballar amb persones amb tot tipus de sofriment i patologia mental. En acabar els 4 anys s’obté el títol de psicòleg especialista en psicologia clínica (psicòleg clínic).
⁓ El títol habilita per treballar al sistema de salut públic, a més a més de a l’àmbit privat.
⁓ Intervé davant de qualsevol tipus de sofriment psico-emocional que ho requereixi, incloent els considerats trastorns mentals greus.
⁓ Als psicòlegs que ja exercien com a sanitaris abans de la regulació de la figura del psicòleg clínic el 1993, se’ls va concedir l’homologació de l’esmentat títol per tal que no haguessin de fer el PIR.
Què és la psicoteràpia?
La psicoteràpia és el mètode i procés mitjançant el qual els psicòlegs sanitaris ajudem els nostres pacients. La psicoteràpia requereix tant l’adquisició com l’adequada utilització d’una sèrie de coneixements, habilitats (comunicacionals, relacionals…), tècniques, estratègies i eines no farmacològiques, orientades a ajudar a les persones a comprendre i gestionar millor el seu món intern, les emocions, els pensaments, les reaccions físiques d’origen emocional i el comportament. I així és possible dur a terme canvis saludables en aquests aspectes, incrementar el benestar, la funcionalitat i la qualitat de vida.
Quan a més es necessita prendre medicació (psicofàrmacs), es treballa conjuntament amb el metge psiquiatra o amb el metge de capçalera referent de la persona.
∼ A vegades l’acte més valent no és seguir endavant com si res.
Sinó poder parar, sentir, comprendre, transitar… per poder començar a sanar ∼
Quina psicoteràpia realitzo?
L’orientació psicològica o enfoc des del qual treballo el pots trobar tant a la pàgina d’inici, com a la de formació. T’animo a visitar-les, i per suposat, a contactar-me si tens qualsevol dubte.