∼ Coneix-me millor ∼ 

Una mica de la meva història

Vaig néixer i créixer a Granada. Des de menuda m’han agradat les persones i les seves històries. Estava molt atenta al meu voltant, observava com de diferent em podia sentir segons estigués amb una persona o una altra i, en general, la variabilitat tan gran de maneres de ser i de comportar-nos, i també com de semblants notava que som, en essència.

Mentre anava creixent, vaig mantenir la meva curiositat i interès per comprendre el comportament humà, així com els fenòmens mentals, emocionals, corporals i els processos de canvi. També de manera vivencial, en el sentit de mantenir-me oberta a viure experiències diverses o noves que apareguessin en el camí, perquè encara que tingués pors, cadascuna em nodreix i m’aporta. Per mi, sento que la transformació personal i professional van de la mà.

Clara Gómez. Psicòloga clínica. Online i Barcelona

En paral·lel, he recorregut el meu trajecte acadèmic i professional. Després de llicenciar-me en psicologia a Granada, vaig fer quatre anys de residència a l’Hospital Regional Universitario de Málaga, per obtenir el títol de Psicòloga Especialista en Psicologia Clínica, i després vaig prosseguir amb la meva aportació professional en diferents hospitals de Barcelona. He treballat 12 anys al sistema de salut públic, estic molt agraïda als equips on he estat i, molt en especial, a tots els meus pacients. De cada un, n’he après alguna cosa.



Amb tot això, el 2025 decideixo fer un pas més enllà, aparcant a la vora del camí el sistema públic per continuar la meva carrera professional de forma independent. Amb molta il·lusió i ganes d’oferir el millor de mi, en una professió tan bonica com la psicologia clínica.

Hi ha més possibilitats de les que podem veure

Mirar amb perspectiva cap a dins i cap a fora

Com penso?

Des de les meves experiències tant professionals com de vida, crec que tots tenim un valor únic dins de la nostra individualitat, i que no existeix una única manera de ser, actuar o funcionar que siguin vàlides. Tampoc existeix una vida sense obstacles o sense dolor emocional. Tant si hi ha un trastorn mental diagnosticat com si no, crec conscientment en el potencial de desenvolupament humà i en un enfoc orientat a la salut; sempre que hi hagi una intenció genuïna, i amb l’ajuda adient per a cadascú si és necessària, tots tenim la possibilitat de millorar.

A vegades toca més canviar, i d’altres més acceptar, però ambdues impliquen avançar cap al benestar. I si és acompanyats, millor. Perquè, a més a més, veig que en general vivim molt superats pel ritme de vida i que ens pot ajudar prendre una major autoconsciència que ens permeti parar, i respirar, abans de veure com avançar cap als nostres objectius.

Desplaça cap amunt